Mil Paraules 📷🖊️
parlarem i farem fotografia
Descobrint Tenerife (1)
En aquest primer text compartiré amb vosaltres les sensacions que vaig tenir en el primer dia de viatge a Tenerife.
Dia 1 de febrer del 2019.Â
Sona el despertador a les 04:30h. de la matinada i, grà cies al fet que vam anar a dormir aviat el dijous, llevar-se tan d’hora no es fa massa dur. Bé, per això i perquè sabem que tenim per davant un viatge il·lusionant i que ens posarà a prova a molts nivells.
Donada l’hora que Ă©s no podem esmorzar gaire, i aviat arriba l’avi Miquel amb el cotxe. “Estic a fora”, diu el missatge de WhatsApp que arriba a les cinc en punt. Tal com havĂem quedat, a aquella hora havĂem d’emprendre el camĂ cap a l’aeroport per agafar el vol de Norwegian de les 8 del matĂ.Â
Arribats a la terminal 2 de l’Aeroport del Prat, passem el primer control de seguretat i ja tenim la primera anècdota. La guarda de seguretat atura un noi jove, de poc mĂ©s de vint anys, i li diu que a la maleta hi duu unes manilles que, evidentment, no pot passar a l’equipatge de mĂ . El noi li promet que no sĂłn per retenir ningĂş, sinĂł que sĂłn per jugar, però ella insisteix. Al cap d’una mica el noi cedeix i llença les manilles de vellut de color lila a la brossa. Aquesta nit segurament no serĂ tan divertida com pensava.Â
Arribats a la terminal 2 de l’Aeroport del Prat, passem el primer control de seguretat i ja tenim la primera anècdota. La guarda de seguretat atura un noi jove, de poc mĂ©s de vint anys, i li diu que a la maleta hi duu unes manilles que, evidentment, no pot passar a l’equipatge de mĂ . El noi li promet que no sĂłn per retenir ningĂş, sinĂł que sĂłn per jugar, però ella insisteix. Al cap d’una mica el noi cedeix i llença les manilles de vellut de color lila a la brossa. Aquesta nit segurament no serĂ tan divertida com pensava.Â
Esperant asseguts davant la porta d’embarcament, arriba una parella que tambĂ© viatjarĂ al nostre aviĂł i que porta un gat de raça egĂpcia, dels que no tenen pèl. Han hagut de pagar un bitllet per ell sol! La pròxima vegada, els diu un encarregat de Norwegian, l’hauran de facturar. Pobre gat.Â
DesprĂ©s de tres hores i mitja, arribem a l’Aeropuerto Norte de Tenerife. RĂ pidament recollim la nostra maleta i, desprĂ©s de fer una mica de cua a la finestra de l’empresa a la qual lloguem el cotxe, ens donen les claus i un mapa per arribar al pĂ rquing. Una senyora apunta detalladament en un full tots els defectes que porta el cotxe que ens hem d’endur: no tĂ© antena, cops al davant, als costats, li falta un trosset de la matrĂcula, ... Tot a punt per marxar.Â
El GPS que portem no estĂ gaire fi (segurament estĂ marejat desprĂ©s del viatge) i ens envia ben lluny per trobar un supermercat. Finalment ens guiem nosaltres mateixos i trobem un enorme supermercat en el qual comprem el menjar essencial per passar el que queda de divendres i el dissabte segĂĽent: unes patates fregides, dos panets, un paquet de formatge i un de pernil salat, les “papas” canĂ ries, uns tomĂ quets (i el ganivet per tallar-los) i aigua. I abans de marxar ens decidim per agafar unes palmeres de pasta de full, que l’endemĂ segur que ens aniran bĂ© per esmorzar abans d’emprendre la pujada des del refugi fins al crĂ ter del Teide.Â
Quan tot Ă©s al seu lloc al cotxe, posem rumb cap al TelefĂ©rico del Teide per dirigir-nos al refugi. L’última sortida del telefèric Ă©s a les 16:00h, no ens podem entretenir gaire. Però això el GPS no ho sap i, com que estĂ marejat, ens envia just per l’altra banda d’on havĂem de passar. El camĂ Ă©s ple de pujades tan extremes que el Renault que portem gairebĂ© no les pot aguantar, però finalment podem arribar a un mirador a mig camĂ i dinar l’entrepĂ amb formatge i mitja bossa de patates fregides. Al final el pernil no ens ve de gust i no l’obrim.
Seguim un tram més amb el cotxe i, com que ens han dit a l’aeroport que és millor que ningú vegi que portem un cotxe de lloguer, ens canviem de roba a un revolt mig amagats. Totes les capes que portem a sobre ens abriguen i ja estem preparats per pujar cap al Teide.
El cotxe queda aparcat al pà rquing del telefèric i esperem que ningú ens trenqui cap vidre per robar a la nit. Rà pidament pugem a la cabina i comença a ascendir rà pidament remuntant la muntanya més alta d’Espanya.
En un moment som a dalt i hi fa molt de vent. Impressionats per les vistes comencem a baixar pel “Sendero 7” que ens ha de dur fins al Refugio Altavista.Â
El camĂ estĂ molt ben marcat, sabem perfectament per on hem d’anar, però cada cop Ă©s mĂ©s difĂcil. Les roques i les pedres que trepitgem rellisquen en alguns punts i fĂ cilment ens poden torçar un turmell.
El refugi es veu si mires avall, però encara és lluny. Al cap d’aproximadament una hora de baixada ja som al refugi i podem descansar.
Mentre esperem que ens donin els llençols de paper, el Sol es pon per darrere del Teide, a la nostra esquena. L’ombra del Teide es projecta sobre el mar de núvols que tenim al davant i, al cap d’una estona tot és fosc.
A les 19:45h marxem cap a l’habitaciĂł desprĂ©s sopar uns fideus cuinats amb aigua bullent d’una tetera.Â
DesprĂ©s de tres hores i mitja, arribem a l’Aeropuerto Norte de Tenerife. RĂ pidament recollim la nostra maleta i, desprĂ©s de fer una mica de cua a la finestra de l’empresa a la qual lloguem el cotxe, ens donen les claus i un mapa per arribar al pĂ rquing. Una senyora apunta detalladament en un full tots els defectes que porta el cotxe que ens hem d’endur: no tĂ© antena, cops al davant, als costats, li falta un trosset de la matrĂcula, ... Tot a punt per marxar.Â
El GPS que portem no estĂ gaire fi (segurament estĂ marejat desprĂ©s del viatge) i ens envia ben lluny per trobar un supermercat. Finalment ens guiem nosaltres mateixos i trobem un enorme supermercat en el qual comprem el menjar essencial per passar el que queda de divendres i el dissabte segĂĽent: unes patates fregides, dos panets, un paquet de formatge i un de pernil salat, les “papas” canĂ ries, uns tomĂ quets (i el ganivet per tallar-los) i aigua. I abans de marxar ens decidim per agafar unes palmeres de pasta de full, que l’endemĂ segur que ens aniran bĂ© per esmorzar abans d’emprendre la pujada des del refugi fins al crĂ ter del Teide.Â
Quan tot Ă©s al seu lloc al cotxe, posem rumb cap al TelefĂ©rico del Teide per dirigir-nos al refugi. L’última sortida del telefèric Ă©s a les 16:00h, no ens podem entretenir gaire. Però això el GPS no ho sap i, com que estĂ marejat, ens envia just per l’altra banda d’on havĂem de passar. El camĂ Ă©s ple de pujades tan extremes que el Renault que portem gairebĂ© no les pot aguantar, però finalment podem arribar a un mirador a mig camĂ i dinar l’entrepĂ amb formatge i mitja bossa de patates fregides. Al final el pernil no ens ve de gust i no l’obrim.
Seguim un tram més amb el cotxe i, com que ens han dit a l’aeroport que és millor que ningú vegi que portem un cotxe de lloguer, ens canviem de roba a un revolt mig amagats. Totes les capes que portem a sobre ens abriguen i ja estem preparats per pujar cap al Teide.
El cotxe queda aparcat al pà rquing del telefèric i esperem que ningú ens trenqui cap vidre per robar a la nit. Rà pidament pugem a la cabina i comença a ascendir rà pidament remuntant la muntanya més alta d’Espanya.
En un moment som a dalt i hi fa molt de vent. Impressionats per les vistes comencem a baixar pel “Sendero 7” que ens ha de dur fins al Refugio Altavista.Â
El camĂ estĂ molt ben marcat, sabem perfectament per on hem d’anar, però cada cop Ă©s mĂ©s difĂcil. Les roques i les pedres que trepitgem rellisquen en alguns punts i fĂ cilment ens poden torçar un turmell.
El refugi es veu si mires avall, però encara és lluny. Al cap d’aproximadament una hora de baixada ja som al refugi i podem descansar.
Mentre esperem que ens donin els llençols de paper, el Sol es pon per darrere del Teide, a la nostra esquena. L’ombra del Teide es projecta sobre el mar de núvols que tenim al davant i, al cap d’una estona tot és fosc.
A les 19:45h marxem cap a l’habitaciĂł desprĂ©s sopar uns fideus cuinats amb aigua bullent d’una tetera.Â