Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Mil Paraules 📷🖊️

parlarem i farem fotografia

Descobrint Tenerife (1)

En aquest primer text compartiré amb vosaltres les sensacions que vaig tenir en el primer dia de viatge a Tenerife.

Dia 1 de febrer del 2019. 

Sona el despertador a les 04:30h. de la matinada i, gràcies al fet que vam anar a dormir aviat el dijous, llevar-se tan d’hora no es fa massa dur. Bé, per això i perquè sabem que tenim per davant un viatge il·lusionant i que ens posarà a prova a molts nivells.
Donada l’hora que és no podem esmorzar gaire, i aviat arriba l’avi Miquel amb el cotxe. “Estic a fora”, diu el missatge de WhatsApp que arriba a les cinc en punt. Tal com havíem quedat, a aquella hora havíem d’emprendre el camí cap a l’aeroport per agafar el vol de Norwegian de les 8 del matí. 
Arribats a la terminal 2 de l’Aeroport del Prat, passem el primer control de seguretat i ja tenim la primera anècdota. La guarda de seguretat atura un noi jove, de poc més de vint anys, i li diu que a la maleta hi duu unes manilles que, evidentment, no pot passar a l’equipatge de mà. El noi li promet que no són per retenir ningú, sinó que són per jugar, però ella insisteix. Al cap d’una mica el noi cedeix i llença les manilles de vellut de color lila a la brossa. Aquesta nit segurament no serà tan divertida com pensava. 
Esperant asseguts davant la porta d’embarcament, arriba una parella que també viatjarà al nostre avió i que porta un gat de raça egípcia, dels que no tenen pèl. Han hagut de pagar un bitllet per ell sol! La pròxima vegada, els diu un encarregat de Norwegian, l’hauran de facturar. Pobre gat. 
Després de tres hores i mitja, arribem a l’Aeropuerto Norte de Tenerife. Ràpidament recollim la nostra maleta i, després de fer una mica de cua a la finestra de l’empresa a la qual lloguem el cotxe, ens donen les claus i un mapa per arribar al pàrquing. Una senyora apunta detalladament en un full tots els defectes que porta el cotxe que ens hem d’endur: no té antena, cops al davant, als costats, li falta un trosset de la matrícula, ... Tot a punt per marxar. 
El GPS que portem no està gaire fi (segurament està marejat després del viatge) i ens envia ben lluny per trobar un supermercat. Finalment ens guiem nosaltres mateixos i trobem un enorme supermercat en el qual comprem el menjar essencial per passar el que queda de divendres i el dissabte següent: unes patates fregides, dos panets, un paquet de formatge i un de pernil salat, les “papas” canàries, uns tomàquets (i el ganivet per tallar-los) i aigua. I abans de marxar ens decidim per agafar unes palmeres de pasta de full, que l’endemà segur que ens aniran bé per esmorzar abans d’emprendre la pujada des del refugi fins al cràter del Teide. 
Quan tot és al seu lloc al cotxe, posem rumb cap al Teleférico del Teide per dirigir-nos al refugi. L’última sortida del telefèric és a les 16:00h, no ens podem entretenir gaire. Però això el GPS no ho sap i, com que està marejat, ens envia just per l’altra banda d’on havíem de passar. El camí és ple de pujades tan extremes que el Renault que portem gairebé no les pot aguantar, però finalment podem arribar a un mirador a mig camí i dinar l’entrepà amb formatge i mitja bossa de patates fregides. Al final el pernil no ens ve de gust i no l’obrim.
Seguim un tram més amb el cotxe i, com que ens han dit a l’aeroport que és millor que ningú vegi que portem un cotxe de lloguer, ens canviem de roba a un revolt mig amagats. Totes les capes que portem a sobre ens abriguen i ja estem preparats per pujar cap al Teide.
El cotxe queda aparcat al pàrquing del telefèric i esperem que ningú ens trenqui cap vidre per robar a la nit. Ràpidament pugem a la cabina i comença a ascendir ràpidament remuntant la muntanya més alta d’Espanya.
En un moment som a dalt i hi fa molt de vent. Impressionats per les vistes comencem a baixar pel “Sendero 7” que ens ha de dur fins al Refugio Altavista. 
El camí està molt ben marcat, sabem perfectament per on hem d’anar, però cada cop és més difícil. Les roques i les pedres que trepitgem rellisquen en alguns punts i fàcilment ens poden torçar un turmell.
El refugi es veu si mires avall, però encara és lluny. Al cap d’aproximadament una hora de baixada ja som al refugi i podem descansar.
Mentre esperem que ens donin els llençols de paper, el Sol es pon per darrere del Teide, a la nostra esquena. L’ombra del Teide es projecta sobre el mar de núvols que tenim al davant i, al cap d’una estona tot és fosc.
A les 19:45h marxem cap a l’habitació després sopar uns fideus cuinats amb aigua bullent d’una tetera. 
Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat